divendres, 12 de novembre del 2010

Una explicació i una gentada

Aquesta tarda, després de la feina, hem quedat per anar a veure el Quim i li hem explicat l'estrany cas de la platy i la paridora (sembla el títol d'una novel·leta juvenil de misteri). Ens ha explicat que, pels símptomes que li hem descrit, estava malalta d'hidropesia (!). A més a més, sembla que dels petits alevins no en queda ni un. Fa dos dies que no els veiem. La paternitat íctea va ser bonica mentre va durar...

Per a desfer-nos del mal rotllo de la platy amb gota, hem llençat la casa per la finestra i hem tornat de cal Quim amb:
  • 10 Neons (Paracheirodon innesi)
  • 1 Gambeta menja-algues (Caridina multidentata)
  • 2 Tauronets-bala (Balantiocheilos melanopterus)
  • 3 Peixos-gat de cristall (Kryptopterus minor)
Els tauronets no són taurons de debò —ja us ho podíeu imaginar— però per la forma que tenen el nom els hi escau a tope.

dimarts, 9 de novembre del 2010

R.I.P.

La Platy "prenyada" ha aparegut morta aquest matí dins la paridora. Ahir ja semblava molt apàtica, però pensàvem que estava concentrada per al gran moment. He llegit por ahí que les paridores poden estressar molt a les femelles.


Descansi en pau.

dilluns, 8 de novembre del 2010

Uns nous inquilins

Uns nous inquilins han entrat per a combatre algues i cargolets:
  • 1 Siamès menja-algues (Crossocheilus siamensis)
  • 1 Cargol assassí (Anentome helena)
La Rumba ho ha descobert i s'entrena per a la cacera.


A més a més, hem descobert que som pares! Hem comprat una paridora per a que la femella expulsi els alevins sense que se'ls cruspeixin els altres, tot i que hi ha un parell de peixets que ja volten per entre les plantes. Esperem que tot vagi bé.

divendres, 5 de novembre del 2010

La perruqueria

Les nostres plantetes han passat per la perruqueria i la boira fa dies que ha escampat, hi ha algun canvi en la posició de les plantes:

dissabte, 23 d’octubre del 2010

Ja hi ha vida aquí dins!

Després de deixar passar uns dies per a què s'assenti la grava i l'aigua reposi, hem tornat a veure a en Quim i hem vingut de la botiga amb...

Per a l’aquari:
  • 1 flascó de 500 ml de Biotopol JBL per a purificar l'aigua de l'aixeta
  • 1 sac de Silicat EX JBL de 500g per a eliminar fosfats i controlar les algues.
  • 2 fluorescents blancs per a substituir els 2 blaus (que farien créixer algues) de 36W i 24W c/u

Verdures:
  • 1 Vallisneria (Vallisneria spiralis)
  • 1 Criptocorina de Wendt (Cryptocoryne wendtii)
  • 1 Ambulia (Limnophila sessiliflora)
  • 1 Anubias barteri (Anubias barteri) de la varietat "Nana"

Peixitus:
  • 6 Platys variats (Xiphophorus maculatus)
Aquest és l'aspecte que presentava tot just després d'haver col·locat tot l'arsenal:


    dimecres, 20 d’octubre del 2010

    Tornar a començar

    Després de que morís l'últim exemplar de l'aquari d'aigua salada, vam prendre la decisió de reconvertir la peixera en un aquari d'aigua dolça. La raó és ben senzilla: els peixos d'aigua dolça tenen fama de ser una mica més resistents, però la raó de més pes és que pel preu d'un peix d'aigua salada, te-n'emportes mitja dotzena —o més— d'aigua dolça. Les dues raons, llegides l'una rera l'altra fan que ens hi tirem de cap, sense cap mena de dubte.

    Vam rentar i desinfectar l'acuari amb alcohol de 96º i el vam deixar assecar durant tres o quatre dies, hem anat a veure el Quim a la botiga i hem tornat amb:
    • 1 sac de 5l de substrat Aquabasis plus JBL per a fer el substrat d'alimentació de les plantes
    • 2 sacs de 5l c/u de quarsita negra per al fons
    • 6 pedres basàltiques
    • 1 tronc (de vinya?)
    Hem rentat la grava per a treure-li tota la pols possible i hem fet el llit de substrat per a col·locar-hi la grava tot seguit. Després hem començat a buscar la millor disposició de les pedres i el tronc, que no és gens fàcil si tenim en compte que el nostre aquari es visible per tres de les quatre parets de vidre i que el tronc ha de romandre trepitjat sota una pedra fins que s'hagi empapat d'aigua i ja no suri.

    Ho deixem reposar tot per a què escampi la boira que s'ha format amb el polsim que quedava a la grava i al substrat.